Cartells recents
L’obra
El Primer Nadal dels Pastors és l’obra de Mossèn Rossend Fortunet que representem l’associació Els Pastorets de Figueres. Es va representar per primera vegada l’any 1923. Recull els tres temes habituals dels pastorets: lluita entre el bé i el mal, històries de Josep i Maria i peripècies dels pastors.
Acte I
Els pastorets de Mossèn Rossend Fortunet s’inicien amb l’infern, on Llucifer, el rei, anuncia als dimonis que el Cel ha encaminat Maria, la muller que posarà el Messies al món, cap a Betlem. Aquest fet obliga a un pla de defensa. La Balma dels Pastors, no gaire lluny d’on ha de tenir lloc el naixement, serà on els diables es reuniran per fer la guerra. La consigna infernal és la de fer esforços a fi que el Messies no sigui conegut. Satanàs jura desfer els plans de l’Etern i en nom dels set vicis capitals es compromet a fer caure els homes per a que obtinguin així penes eternes.
A l’infern arriben les cantúries del cor d’àngels anunciant l’aliança entre Déu i l’home. Llucifer les interpreta com un desafiament i amb gran desfici proclama la guerra contra Déu, la qual és secundada per tots els dimonis amb una vigorosa marxa a ritme de la qual van cap a la terra.
El seu primer objectiu seran Farruc, un capità de lladres, i el seu confident Grillat. Farruc diu que abandona l’ofici delictiu perquè li remordeix la consciència, però el veritable motiu és perquè quan es disposa a assaltar unba parella de vanants, sent la veu com d’un nen que li recomana que abandoni els negres camins del mal. Malgrat les reticències inicials de Grillat, que considera que robar no és fer altra feina que canviar de lloc les coses, les raons de Farruc són tan convincents que Grillat també es converteix.
Llucifer, que fins aquest moment ha intentat confondre els dos homes actuant invisiblement, s’apareix als lladres retirats per convèncer-los del seu error, i com que no ho aconsegueix, se’ls emporta a l’ per convertir-los en diables, mentre són rebuts amb gran alegria per la resta dels dimonis que els dediquen la dansa, amb la qual s’acaba el primer acte.
Acte II
L’acció del segon acte transcorre en un poble, que pel context, hem de situar prop de Betlem. En obrir-se el teló som a la vesprada, i els pastors, que retornen a casa amb el ramat; celebren el casament del fill de l’alcalde Garrofa, en Garrofeta. Però no tots estan alegres: l’Abel, el majoral, pensa que si tarda molt l’esperada vinguda del Messies, ell ja serà fora del món.
Mentre explica el que diuen les profecies, arriba en Llufa, el rabadà, tot atabalat perquè diu haver vist molts dimonis. A la criatura ningú no se la creu perquè és habitual que clavi llufes a tothom, però com que explica (tot cantant) de forma tan convincent el que passa a la Balma, la gent queda convençuda. L’alcalde hi vol posar remei, i per això dicta un bàndol al secretari Pallanga, en el qual ordena i mana que tots els homes del poble donin una batuda a la Balma, i parin un llaç per agafar els dimonis. El bàndol és terminant i diu que el primer dimoni que caigui serà penjat. En Pallanga, però, com sempre, entén les coses al revés, i ha escrit el dimoni més prim; en Garrofa insisteix cridant: “el primer dimoni”, la qual cosa fa que Llucifer es doni per al·ludit i aparegui a escena acompanyat d’un mostrari de llamps i trons, fent que la terra doni forta roentor. Els pastors són alliberats per Sant Miquel que, providencialment, arriba en la seva ajuda.
Quan els pastors són fora, Sant Miquel i Llucifer discuteixen sobre què hi cerquen al món i quins són els propòsits que persegueixen. El diàleg deriva cap el com, el quan i l’on ha d’arribar el Messies, finalitzant l’acte amb el recordatori de l’àngel al diable que Maria serà la muller que el vencerà, amb la qual cosa Llucifer es veu obligat a flectar els genolls mentre veu la verge de camí cap a Betlem, acompanyada dels àngels.
Acte III
L’acte tercer transcorre al bosc on s’ha de celebrar l’àpat del casament promès per l’alcalde a l’acte anterior. En Pallanga està fent l’estofat mentre tot el poble va perseguint a dos diables que han vist sortir de la Balma. Llucifer, que té decretada la guerra contra els homes, aprofita que l’olla queda sola uns instants i hi llença uns “polvos” fets de cicuta, verí que mai falla en cap concepte.
Després d’alguna persecució per l’escenari, els pastors porten presos els dos galifardeus a l’alcalde, per tal que deseguit siguin penjats. Els dos “diables” pescats resulten ser Farruc i Grillat, els quals intenten explicar-se. Com que ningú no els creu, han de desplegar la seva manya per lliurar-se de la forca: van passant revista al bosc buscant un arbre sense tara, i no en troben cap que els faci el pes.
Cansat de tant xivarri, i mort de gana, Garrofa ajorna enviar-los a l’altre barri, els fa tancar a la cabana, i comencen a menjar l’estofat enverinat, que els dóna forts mals de ventre. A les portes de la mort, els salva l’aparició de Sant Gabriel portant una bona nova: ha nascut el Redemptor a l’establia de Betlem.
L’alegria del primer moment és amenaçada per un nou ensurt. De dins la cabana en surten els colors resplendents d’un altre àngel, que ve a explicar el perquè del mal de ventre i, sobretot, el perquè de l’aparença de diables d’en Farruc i en Grillat. Els dos “lladres” s’incorporen a la colla, per compartir alegries i tristeses, el pa de pagès i el camí cap a Betlem a on volen dirigir-se plegats per a adorar el Messies.
Acte IV
Llucifer prova un nou front per a aconseguir que Jesús no sigui conegut: convenç Herodes d’anar a Betlem simulant que vol homenatjar Jesús, per, en ésser allà, apoderar-se de qui enveja el seu regnat. Si això falla, sols li restarà occir els infants més tendres, i el cop quedarà assegurat. Sant Miquel es veu impotent davant d’una ànima tan cruel i barroera com aquesta.
Acabat aquest incís, l’acció continuarà en el camí que porta a Betlem, on Llucifer, ajudat aquest cop per Satanàs, farà el darrer intent. Vestits de soldats romans volen detenir Farruc i Grillat acusats de viure del furt, i als pastors per farsants i encobridors de delictes. Aquest cop serà en Llufa qui descobrirà que són dimonis disfressats. Els dos diables es veuran obligats a fugir, però abans els deixaran malediccions infernals. Altre cop, amb l’ajut d’un àngel, els pastors podran continuar el camí.
Llavors Llucifer crida les fúries de l’avern perquè l’ajudin a fer caure l’estable i aconseguir que no quedin ni els fonaments de la Cova. En el moment que van decidits a assaltar-la apareixen els àngels que retornaran els dimonis a l’infern.
Lliure el camí, els pastors s’apropen a la Cova per fer-li una ofrena a l’infant Jesús i canten himnes de glòria per celebrar el seu primer Nadal.