Història

HISTÒRIA

El Primer Nadal dels Pastors

El dia de Nadal de l’any 1923 es va estrenar El primer Nadal des pastors, el que avui coneixem com “els pastorets de Figueres”. Hem arribat, doncs, al centenari. Aquest és un esdeveniment important en el moment, ja que l’èxit assolit obligà a fer una representació extraordinària el dia de Reis de 1924 al teatre Principal, i important en el temps ja que el pòsit aconseguit els ha mantingut a l’escenari encara avui.

Aquests pastorets, que van tenir per autor a Mossèn Rossend Fortunet, van néixer en un moment clau pel recent creat Patronat de la Catequística Parroquial, encara que a la ciutat de Figueres, ja hi havia antecedents de representacions, i fins i tot l’estrena d’un altre títol, també en format sarsuela, vint-i-cinc anys abans: Jesús és nat!. Malgrat que El primer Nadal… beu d’altres textos pastorívols, el que li dóna més força i valor, és que -a diferència d’aquests altres- lletra i música van sorgir d’un únic autor, configurant un argument particular amb escenes i personatges propis. L’obra s’ha representat majoritàriament als escenaris del Patronat, però també a altres sales i a altres poblacions. Aquesta és la síntesi de la seva densa història al llarg d’aquests 100 anys de vida.

Extret de GUMBAU MASÓ, Alfons; GUMBAU MASÓ, Gemma i VEHÍ CASTELLÓ, Agustí (1998). Els Pastorets de Figueres, Figueres. Brau Edicions.

Antecedents

Els pastorets tenen una llarga tradició a Figueres, doncs està documentat que les companyies professionals ja els representaven el 1862 al Teatre Principal, inaugurat el 1850.

El aficionats del Cercle de Catòlics els van començar a representar el 1893. Aquesta entitat, predecessora del Patronat de la Catequística, en va estrenar l’any 1898 uns de propis, Jesús és nat! o Los pastorets de Nadal, amb lletra de Rafael Carandell i música de Francesc Torramilans.

Jesús és nat!

Amb l’antecedent de les representacions de pastorets al Principal de Figueres, la relativament recent estrena a Olot (1880) d’uns pastorets locals, i dins del context de la constitució (1888) de la nova entitat catòlica, el Centre de Catòlics a Figueres, que aviat representarà aquests pastorets olotins, és fàcil de pensar que es plantegi la necessitat de crear un text propi. Per a un dels seus socis, un lletraferit que ja ha fet incursions en el dit teatre catòlic, els Pastorets són una “temptació” a la qual no es pot sostreure.
Així arriba el diumenge 25 de desembre de 1898, i en el teatre del Centre, situat al carrer dels Tints, s’estrena la sarsuela en 3 actes i en vers, lletra de Rafel Carandell i Paretas, música de Francesc Torramilans i Vila, Jesús és nat!, o Los pastorets de Nadal.
A “El Regional”, del mateix dia (25-12-98, nº 415) hi ha complerta informació: l’horari de les vetllades (25 de desembre i 1 de gener, a les 8 del vespre; 26 de desembre i 6 de gener, a les 4 de la tarda) el programa complert (Oracions de reglament – Simfonia per la orquestra – Estreno de la sarzuela catalana (.) ab vestuari i decoracions noves, i els personatges que prenen part en l’obra: L’arcàngel, Simeon, Herodes, Llucifer, Safan (majoral), Marot (pastor), Xano (pastor), Mastega (rabadà), soldat, pregoner; cors d’esclaus, d’àngels, de pastors i de dimonis; soldats, lictors, botxins, doctors, sacerdots de l’antiga llei, senadors, guardanobles, músics, ambaixadors, cortesans i gent del poble. Segons l’edició del text, l’obra va ser estrenada amb el següent repartiment: Àngel, Joan Pujol; Simeó, Ceferí Carré; Safan, Rafel Carandell; Marot, Benet Duran; Xano, Josep Noguer, Mastega, Joan Roca; Herodes, Pere Albert; Llucifer, Daniel Buera; Nunci, Andreu Bosch, i soldat, Josep Villate, en principi tots ells, a excepció de l’autor, avui pràcticament desconeguts.
En aquesta “prèvia” a la premsa també es fa la relació dels “assumptos que’s desenrrotllan en l’obra”, resum que no es fa en l’edició del text: Acte primer. Quadre primer: Cant a la llibertat cristiana. Temors d’Herodes. Profecia de Simeon. Conjura diplomàtica d’Herodes i Llucifer contra el cristianisme naixent. Quadro 2on: esperança del poble. L’edicte imperial. Quadro 3è: Pasme dels cels. Preparatius de guerra en l’infern. Acte segon. Quadre 4art: Plany del desterrat. Les temptacions. Les bodes de Marot. Jesús anunciat al poble. La sardana. !Cap a Betlem!. Obstruccionisme lluciferià. Trionf de l’àngel. Acte tercer. Quadre 5è: Camí de Betlem. La jura dels primers fiels (sic). Testament de Llucifer. Quadre final: Glòria in excelsis! Adoració dels pastors. Apoteosis del portal de Betlem.

Encara sabem més d’aquell any de l’ estrena: La representació del dia 6 “terminarà con la alborozada llegada y adoración de los tres Reyes de Oriente. Los Reyes Magos obsequiaran a su llegada como todos los años a la concurrencia con un diluvio de dulces, juguetes y confites”. “El Regional” dedica quasi dues, de les quatre planes que tenia, de la seva edició del diumenge 8 de gener de 1899 (nº 419) a glossar l’obra, l’autor i els interessos que defensen.

Patronat de la Catequística

El dia de Nadal de l’any 1923 es va estrenar El primer Nadal des pastors, el que avui coneixem com “els pastorets de Figueres”. Hem arriba, doncs, al centenari. Aquest és un esdeveniment important en el moment, ja que l’èxit assolit obligà a fer una representació extraordinària el dia de Reis de 1924 al teatre Principal, i important en el temps ja que el pòsit aconseguit els ha mantingut a l’escenari encara avui.

En els seus inicis, el Patronat de la Catequística va llogar per a seu, un local del carrer Àlvarez de Castro cantonada al de Galligans, conegut com l’Odeón.
Com que molt aviat aquest local ja s’havia fet petit, a mitjans de 1926 va llogar a l’Ajuntament el Teatre Principal (avui Teatre Museu Dalí). L’any 1931, l’Ajuntament va rescindir el contracte.
Provisionalment l’entitat es traslladava a uns baixos del carrer Escorxador Vell, avui Mª Àngels Vayreda, on actualment s’exhibeix la col·lecció de joies annexa a la Torre Galatea. Per les mides no s’hi pogueren representar espectacles.
La situació va fer replantejar la construcció d’un edifici propi de nova planta, pensat i construït des de l’inici pels fins de l’entitat. La construcció va començar a la tardor del 1931, seguint el projecte de l’arquitecte Emili Blanch. El dia 2 d’octubre del 1932, es va inaugurar la sala d’espectacles i van començar les activitats, i el 17 de març de 1935, s’inaugurà l’edifici complert, el qual amb diverses reformes interiors, ha arribat fins als nostres dies. El 7 d’abril de 2015, el Govern de la Generalitat el va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en tractar-se d’una mostra d’arquitectura racionalista.

L’autor

L’autor d’El primer Nadal des pastors va ser el figuerenc Rossend Fortunet Busquets (1878-1938). Ordenat sacerdot el 1904, va ser nomenat organista i mestre de capella de Calella de la costa. Una malaltia, que li causaria la mort el 1938, va limitar molt la seva activitat. El seu germà Frederic, va ser el segon president del Patronat de Catequística, de 1927 a 1959.
Amb una sòlida formació musical, Rossend Fortunet va escriure llibres teòrics per a l’ensenyament musical (Prontuario de la teoría de la música, i Teoría ilustrada de la música). A més de l’extraordinària partitura dels seus Pastorets, és autor d’una sardana: Cortal Avinyó.
Va tenir una notable presència a la premsa de l’època -en especial a Vida Parroquial i dirigint la revista Los Santuarios Católicos, que havia fundat juntament amb Mn Agustí Burgas- amb articles de temàtica diversa.
La seva incidència a la societat empordanesa no es va limitar a l’àmbit catòlic, sinó que participà en debats ciutadans, proposant alguns projectes de ferrocarril com per exemple, de Balaguer a Figueres, o de Blanes a El Portús.

El moment

Les entitats catòliques utilitzaven el teatre per al seu proselitisme, per la qual cosa la creació de la secció teatral del Patronat va ser simultània a la de l’entitat. La obertura de la “nova” sala va tenir lloc -amb una sessió de titelles- el primer dia de l’any de 1922, i el primer espectacle de la gent de la casa es va representar el diumenge 19 de febrer de 1922. Amb aquesta lògica per Nadal s’imposava la representació dels pastorets, que no es feien a la ciutat des de 1911. El text escollit va ser Jesús és nat!, o Los pastorets de Nadal, estrenats vint-i-quatre anys abans.
Però els temps són uns altres i la nova entitat “necessita” un text menys bel·licós des del punt de vista religiós i social, i més alliçonador i formatiu, o sigui més “catequístic”. Qui ho fa possible és Mossèn Rossend Fortunet i Busquets que escriu una obra en format sarsuela (molt de moda en el moment), el valor i força de la qual li dona el fet de que, com hem dit altres vegades, les paraules i les notes van ser escrites per la mateixa ploma, amb el que això significa des del punt de vista creatiu.

L’obra

Històricament ha estat pràctica habitual dels autors de pastorets que els seus textos siguin refosos o “arreglados” d’altres més antics. Rossend Fortunet no fa res d’aliè en la literatura popular en general ni pastorívola en particular. Malgrat que l’any 1923 ja s’han editat els principals textos de pastorets, no podem considerar que el figuerenc faci un “arreglo” de cap en concret, ni molt menys que en calqui res. Selecciona les idees que creu més interessants de tots ells i les reescriu per tal de crear una trama pròpia, la qual vesteix amb una bona literatura, i hi afegeix una música excel·lent. En definitiva adapta el tema general (al cap i a la fi els pastorets no poden pas diferir gaire uns dels altres) a les seves necessitats ja sigui des del punt de vista dramàtic o purament de la construcció de l’espectacle, ja sigui des del punt de vista del missatge -catòlic és clar- que vol donar, o ja sigui en funció del repartiment de l’elenc d’actors que els haurà d’estrenar.
En aquell moment, el propòsit de Fortunet és fer uns pastorets per a la comunitat / entitat a la qual està estretament vinculat (el seu germà Frederic Fortunet serà president del Patronat durant 32 anys) i per això els escriu, segons la tradició oral que ens ha arribat, pensant en les persones que els han d’estrenar, i els fa a mida de les seves aptituds artístiques. No és pas casualitat, per exemple, que sigui Pallanga qui canti l’ària dels pastors, ja que Jaume Soler era un bon cantaire, ni que hi hagi dues parelles de còmics. Les aptituds de determinats actors van condicionar l’obra, i també, és clar, ha condicionat les representacions posteriors, ja que, més cap aquí, no ha estat pas fàcil trobar, per exemple, un actor que a més a més de defensar el feixuc paper de Llucifer sigui capaç de cantar l’ària del quart acte.
Escriure uns pastorets a mida d’una entitat catòlica, al primer quart del segle XX, implicava fer-ho sense personatges femenins, perquè havien de ser representats per un elenc format únicament per homes. El principal problema que això plantejava, era el paper de la verge Maria i també el de bastir els arguments a l’entorn del casament, que sol aparèixer en la majoria de textos. Mossèn Fortunet va optar per no fer sortir fèmines a la seva obra: la verge Maria, te una breu aparició al final de segon acte, i a la cova del final, les dues sense dir res. Tampoc figura al repartiment original l’Ester, que s’acaba de casar amb en Garrofeta, tot i que se la menciona.
A diferència de la majoria dels altres textos, els pastorets de Figueres no van acompanyats de cap subtítol, com si l’autor tingués la seguretat plena que no cal cap afegitó per clarificar de què tracta l’obra, però també convençut del que vol representar a l’escenari. Fortunet no pretén fer una rondalla més, sinó que des de l’escenari ofereix la seva visió de com va ser, des de l’òptica popular, i del que va significar, des del punt de vista socio-religiós, el primer Nadal del poble, del “poble dels pastors”, no d’uns “pastorets”. Per a això, el títol no podia ser més ben trobat, i no li calen afegitons.

La lletra

En fer el seu text Mossèn Rossend Fortunet pretén, abans que res, arribar amb facilitat al públic i per això dóna un to popular al llenguatge dels seus pastorets. Ja no són aquelles frases retòriques d’alguns textos anteriors, o les escenes xarones que es troben en d’altres. El figuerenc, des de l’alt nivell cultural que ha obtingut al seminari, procura escriure com una persona del poble, amb un llenguatge popular, pagesívol, que només trenca amb determinats moments la grandiloqüència de Llucifer, o la majestuositat des àngels.
Aquesta formació religiosa, lligada al tarannà de l’associació que “produeix” el nou espectacle, motiven un text sense sortides de to, molt catequístic, on únicament els diables empren paraules malsonants -per al públic del 1923- , on, a diferència d’altres pastorets, no es cometen males accions a l’escenari (els lladres les expliquen en passat al penedir-se), les crítiques a l’autoritat afloren de forma subtil (el bàndol), les faltes de respecte (en Llufa envers l’alcalde) passen com una criaturada, les pinzellades de violència (l’intent de penjar els diables) són per defensar-se d’uns “animalots” estranys i no arriben a materialitzar-se…

Les escenes

Aquests són, per ordre d’escenes, els escenaris d’“El primer Nadal dels pastors” :

Acte I
a) Caverna infernal. Al centre Llucifer, en seient de foc, tinguent a l’esquerra a Satanàs i a la dreta a Orió. Els demés dimonis, fins al nombre de set, queden afilarats a una i altre part d’escena.
b) Escenes de Farruc i Grillat: Bosc amb paisatge de muntanyes, siguent nevades les de l’últim terme.

Acte II
a) Bosc curt. Capvespre d’hivern.
b) Per a la passada de Josep i Maria: “Si les condicions de l’escenari ho permeten Maria podria anar muntada en la mula, que guiarà Josep. La comitiva atravessarà molt lentament l’escena, en camí muntanyós de l’últim terme i darrera d’un taló de gassa per a que dongui sensació de una visió llunyana, presenciant el seu pas Llucifer agenollat”.

Acte III
Bosc fondo amb paisatge de muntanyes llunyanes siguent accesible la de primer terme. A un costat de la escena la porta d’una cabanya. Foc encès, aprop de la cabanya, i en ell una olla grossa.

Acte IV
a) Palau del rei Herodes. escena fosca. El rei dorm tombat a un canapé o llotja encoixinada. En un trípode la corona reial damunt d’un coixí.
b) Escenes dels soldats romans: Bosc curt
c) Guerra d’àngels i dimonis: Alrededors (sic) de Bethlem
d) Portal de Betlem. Dins la cova Jesús, Maria i Josep. Els àngels volten la Cova.
e) Final: Transformació de la Cova en glòria, si les condicions de l’escenari ho permeten.

Els personatges

Des del punt de vista teatral, el protagonista dels pastorets de Mossèn Rossend Fortunet és el Rei de l’infern, al qual dóna una especial atenció, com a personatge i com a motor de totes les trames. Com tots els diables pastorívols, Llucifer vol impedir el naixement del Messies; “per tal d’aconseguir-ho busca reforços”, i d’aquí s’originen la majoria de fils argumentals: la captura i transformació de Farruc i Grillat, l’esverament d’en Llufa i el conseqüent bàndol de l’alcalde, les corredisses pel bosc, els mals de ventre al voltant de l’olla, i la detenció dels pastors per part dels falsos soldats romans, a part, naturalment, de la dialèctica amb Sant Miquel i Herodes.
El cor d’àngels està capitanejat per Sant Miquel, que és el que s’enfronta al dimoni, protegeix els pastors, i aplana el camí del Redemptor fins al portal (que vol dir fins al final de l’obra). El secunden Sant Gabriel, l’àngel de l’anunciació, i un tercer àngel, Azaries, que és qui ha d’explicar a part del públic l’arrepentiment, corredissa, transformació en diable i posterior reconversió en pastor, dels dos lladres.

Garrofa i Pallanga, els personatges principals del cor de pastors de Fortunet, podrien semblar a simple vista copiats de l’obra de Frederic Soler “Pitarra” El bressol de Jesús, que precisament porta per subtítol “En Garrofa i en Pallanga”. És cert que en manlleva els noms, i els càrrecs, possiblement pel renom que podien tenir a l’època personatges i autor, (encara que no a Figueres, on no s’havien representat mai), però els fa força diferents. D’altra banda alcalde i secretari d’un poble de pastors ja són protagonistes a “El nacimiento del Salvador, o La redención del esclavo” (Bato i Borrego), i a “Jesús és nat!, o Los pastorets de Nadal” (Marot i Xano).
Abel, és el majoral, personatge que apareix en tots els textos de pastorets. Fortunet l’utilitza en la seva doble accepció de principal dels pastors encarregat de governar-los en representació de l’amo, però també com una jerarquia superior que li dóna l’edat i l’experiència. Aporta el seny que no tenen els altres pastors, i també és el patriarca que coneix les escriptures. Serà qui amb valentia planta cara al dimoni, i qui al llarg de l’obra llençarà el missatge catòlico-cristià.

Bona part de l’acció de l’obra (la troballa dels dimonis, la seva persecució, la descoberta dels soldats romans) neix de la mà del rabadà, en Llufa, que amb el nom ja indica la fama d’entremaliat i mentider (segons el diccionari, “penjar la llufa” a algú és fer-li’n alguna abusant de la seva confiança, o candidesa) que recorda el vailet del conte, al qual ningú creu quan avisa que ve el llop.
Mossèn Rossend Fortunet utilitza també un segon nen, Llapsó, que no serà un “pastor rabadà” com en Llufa, sinó un “pastor vailet”, el qual no compartirà lloc amb el primer, sinó que li servirà de complement. amb escassíssimes intervencions al llarg de l’obra i, com altres personatges, serà abandonat per l’autor com un figurant més.
El de Garrofeta és un paper més que discret al llarg de tota l’obra, tot i ser el nuvi del casament que origina la trobada de tots els pastors. Sotmès a l’autoritat del seu pare (Garrofa) amb prou feines pot intervenir. Pitjor és encara la núvia, l’Ester, la qual ni apareix en la versió original, a causa de la prohibició ja mencionada de l’actuació de les dones en elencs catòlics. En les representacions del 1994 cap aquí, s’ha afegit el personatge que assumeix algunes de les poques intervencions que fa en Garrofeta.
Farruc i Grillat són dos lladres que assalten els viatgers dels camins fins que Farruc, el capità, en troba dos de venerables (Maria, Josep i “la veu” de Jesús), que el fan convertir, per la qual cosa seràn perseguits pel dimoni, per a impedir-ho. A manera de resum podríem recordar el caràcter de clown de Farruc i Grillat, molt més que el de la parella Garrofa-Pallanga en principi protagonista, i l’encarnació del penediment, comú a tots els pastorets.
Si en la vessant ideològica, Farruc i Grillat assumeixen aquesta representació del penediment, en la vessant popular són els infeliços als quals recauen totes les nefastes adversitats, descarregant així d’aquest paper, que dins de la trama d’altres obres recau en els mateixos personatges principals, Garrofa i Pallanga. Des del punt de vista teatral, ells protagonitzaran algunes de les escenes més còmicament estripades dels “pastors” que en els altres textos corresponen a la parella protagonista alcalde/secretari.

Herodes és el personatge menys pastorívol de tot “El primer Nadal dels pastors”, al qual només es fa referència, i de passada, en altres pastorets excepte el “Jesús és nat!, o Los pastorets de Nadal”, és a dir els pastorets figuerencs antecessors d’aquests, en els quals hi te un paper important. La seva escena no té cap relació amb el desenvolupament de l’argument de l’obra (en tot cas potencia el del bé i el mal) i està completament deslligat de les dues accions principals que en aquest punt de l’obra ja s’han unit.
De fet Herodes és el que situa a l’espectador respecte al moment històric i la circumstància del naixement del Messies. Apareix al principi del quart acte, en la recta final de l’espectacle, precedida per l’ària de Llucifer, amb un monòleg i els diàlegs posteriors amb els esperits del bé i del mal, amb un text -avui-excessivament històric, filosòfic i teològic, de difícil comprensió especialment per la mainada. En el marc del discurs de l’autor, ve a representar la humanització de la maldat, recordant que el dimoni és un ésser fantàstic i mitològic, però que el mal també és en l’home, si aquest escolta les veus de l’infern.

La música

“El primer Nadal dels pastors” es presenta com una “sarsuela pastoril”, i podríem afirmar que, a la vista de la trajectòria del seu autor, és una sarsuela “per vocació”. En primer lloc, perquè la sarsuela és un gènere popular, que als voltants de l’any 1923 és molt representat en les temporades dels teatres, com ara el Principal de Figueres. Però ho és, sobretot, perquè Mossèn Rossend Fortunet no només desprèn de la seva formació humanística obtinguda al seminari la dedicació a les lletres, sinó que hi ha obtingut una sòlida formació musical.
Una prova més de la importància que l’autor dóna a la música, i de l’interès per potenciar la part musical, és que l’obra va ser estrenada per La Principal de Peralada, que en aquella època – la de més esplendor de la formació, coincidint ja amb la direcció del mestre Josep Blanch- era considerada una orquestra de primer ordre a Catalunya.
L’orde dels números musicals, segons el llibre original de la música, és el següent:
Introducció. Instrumental, recull les melodies principals que es sentiran després. Es sol interpretar amb el teló tancat.
Acte primer
Nº 1.- Cor de dimonis. Inicia l’acte i l’obra pròpiament dita, servint de presentació a l’infern.
Nº 2.- Cor d’àngels. Les cantúries ressonen dins l’infern, però amb els àngels entre caixes, un efecte que apareix en altres obres.
Nº 3.- Cor de dimonis, amb “solo” de Llucifer. Constitueix la declaració de guerra contra l’Etern, la qual apareix, cantada o no, a la gran majoria d’obres.
Nº 4.- Cor de dimonis, amb “solo” de Llucifer, i dansa dels dimonis, amb la qual s’acaba l’acte i l’infern.

Acte segon
Nº 5.- Cor de pastors. Just a l’inici de l’acte serveix per a presentar els pastors.
Nº 6.- Llufa i cor de pastors. Una cançó popular amb una lletra que amb l’ajuda de monosíl·labs s’enganxa molt i una música que es repeteix tres vegades, seguint el joc de pregunta (coral de pastors) resposta (solista Llufa).
Nº 7.- Cor d’àngels, amb un solo de Sant Gabriel. Suposa la primera aparició a l’escenari dels àngels, en el moment de la passada acompanyant Josep i la Verge amb la qual es tanca aquest acte.

Acte tercer
Nº 8.- Ària de Pallanga, per a baríton, just en començar l’acte.
Nº 9.- Cor d’àngels. Amb tinta vermella l’autor indica “Repetició del núm.2 del acte primer” Està format per dues estrofes de la coral al mig de les quals hi ha un duet dels dos àngels, ja que encara que per Mossèn Fortunet l’“àngel solista” sigui Sant Gabriel, en aquest punt el fa cantar amb Sant Miquel.
Nº 10.- Cor d’àngels. Es tracta d’una petita estrofa de quatre versos i trenta-un compassos, que canten els àngels abans, i repeteixen després, de l’anunciació de Sant Gabriel als pastors.
Nº 11.- Cor de pastors. La canten iniciant camí de la Cova després que l’acalde ordeni “Que ressonin les cantúries / per celebrar tal moment” Amb un ritme molt enganxós, generalment arrenca l’acompanyament de mans del públic, que acaba amb la baixada de teló de l’acte.
Nº 11 bis.- Duo de Llucifer i Satanàs, que el propi autor va suprimir posteriorment.

Acte quart
Nº 12.- Ària de Llucifer, per a baix, amb la qual s’inicia el darrer acte.
Nº 13.- Arribada dels pastors. Instrumental, únicament amb 19 compassos, amb solos de flabiol. Correspon a l’escena dels soldats romans.
Nº 14.- Cor de pastors. Clou l’escena dels soldats romans. La música i la lletra del cor és idèntica al número 11, no així la lletra del solo central de Pallanga que varia, en l’edició del text, no en la partitura original.
Nº 15.- Cor d’àngels i dimonis, més conegut com “la guerra”.
Nº 16.- Cor d’àngels. Amb tinta vermella l’autor indica “Repetició del núm 7 del acte 2on”, la lletra, però, és totalment diferent. En les versions des del 1944, i com a mínim des de 1972, s’ha suprimit.
Nº 17.- Cor final d’àngels i pastors. Llarg apoteosi final davant el portal de Betlem. L’inicia un duet de Sant Miquel i Sant Gabriel, que en les versions actuals canta el cor d’àngels, als quals s’afegeixen després els pastors.

Cronologia de representacions

1862 Companyia d’actors professionals al Teatre Principal presenta Los Pastorcillos.

1863 Companyia d’actors professionals al Teatre Principal presenta Los Pastorcillos, òpera en tres actes.

1864 En el programa del 25 de desembre del Teatre Principal hi figura el drama Los pastorcillos en Belén.

1870 Al Teatre Principal de les representacions del drama Los pastorcillos en Belén. (5 i 26 de desembre).

1882 Al Teatre Principal Los pastorcillos en Belén. El dia de Nadal no es fa més de mitja entrada.

1888 Es funda el Cercle Catòlic, la seu del qual es troba al carrer del Tins.

1893 Al Cercle Catòlic, El nacimiento del Salvador o La redención del esclavo d’Antoni Molins i Ignasi Rubió.

1894 Es torna a representar la mateixa obra. El dia de Reis s’hi afegeix l’«Adoración de los Reyes» dels mateixos autors.

1896 i 1897 es continua representant la mateixa obra.

1898 S’estrena el dia de Nadal Jesús és nat! o Los pastorets de Nadal de Rafael Carandell i Francesc Torramilans i Vila.

1899 i 1900 Jesús és nat! o Los pastorets de Nadal.

1901 El dia de Sant Esteve encara es posa en escena Jesús és nat!, però el dia 29 de desembre es canvia per El nacimiento del Salvador.

1902 S’anuncia una composició pastoril, amb lletra de J.Verdaguer i música d’E. Morera, però s’acaben representant dos sainets.

1903 Es torna a representar Jesús és nat!

1905 Al Cercle Catòlic Jesús és nat!, representat pel grup teatral del Sindicat Agrícola de la Garrotxa.

1908 Després d’uns anys de no representar-se i amb el Cercle Catòlic dissolt, la Lliga d’Acció Social recupera Jesús és nat!.

1909 Al local de la Lliga d’Acció Social, es representen uns pastorets no especificats, a càrrec d’uns nois de Peralada.

1910 No es mencionen pastorets.

1911 Els dies 7 i 8 de gener de 1912 es representa Jesús és nat!

1912 La Lliga d’Acció Social anuncia pastorets, però les representacions són prohibides perquè el local a on s’han hagut de traslladar, el dels Pares Paüls del carrer del Mar, no reuneix les condicions adequades.

1913 – 1921 No es representen pastorets a Figueres.

1921 Es funda el Patronat de la Catequística.

1922 Es reprèn la tradició dels pastorets amb Jesús és nat!

1923 El primer Nadal dels pastors de Mn. Rossend Fortunet i Busquets s’estrena el dia de Nadal en el modest local, conegut amb el nom d’Odeón, al carrer de Gatillepis. La representació anunciada pel dia de Reis es trasllada al Teatre Principal, i es queda públic al carrer.

1924 El primer Nadal dels pastors es torna representar sent un gran èxit per segon any. Després de les funcions de Nadal i Sant Esteve al local del Patronat, aquest any es tria el Teatre “El Jardí” per a les dues representacions del dia de Reis (1925), tarda i nit. En aquesta diada s’estrena com a complement de la sarsuela un cinquè acte, de tres quadres i en vers, amb lletra i música del mateix Mn. Fortunet amb el nom de “La sort d’en Llufa o Els tres Reis de l’Orient”. El 27 de desembre de 1924, l’Elenc també fa una representació fora de Figueres, en concret a Calella de la Costa.

1925 Jesús és nat! o Los pastorets de Nadal és l’obra que el Patronat escull per aquest any.

1926 Es torna a representar El primer Nadal dels pastors durant les tardes de Nadal, Cap d’Any i Reis. Aquest any totes les funcions es fan al Teatre Principal perquè es la seu del Patronat en aquests moments. Però no són els únics pastorets que es representen. El dia de Cap d’Any (1927) a la nit també es fa La venjança de Jesús de Pau Rosés i Albanell.

1927 La venjança de Jesús es representa el dia de Nadal i el de Sant Esteve.

1928 El dia de Nadal s’estrena El misteri de Nadal de Mn. Francesc Gay amb música de Baró, melodrama líric pastoril en tres actes i en vers.

1929 Després de dos anys, es torna a posar en escena, sota la direcció de Mn. Lluís Rodà, El primer Nadal dels pastors, que segons la premsa de l’època es fa amb honors d’estrena. El dia de Sant Esteve d’aquest mateix any, la secció infantil, dirigida per Mn. Antoni Vinyals, escenifica Els pastorets a Betlem. També hi ha pastorets de l’Elenc femení de Sant Vicenç de Paül, El Nadal de les pastores de Mn. Francesc Gay amb música de Mn. Joan M. Roquet i Mn. Joan Perramon.

1930 Aquest any, el patronat s’ha hagut de traslladar als baixos del carrer Escorxador Vell. Les males condicions del local influeixen en el fracàs dels pastorets que s’hi representen el dia de Nadal, el títol dels quals no queda gaire clar.

1931 No es fan pastorets al Patronat.

1932 El Patronat disposa ja del local definitiu, i el dia de Nadal es representa El nacimiento del Salvador o La redención del esclavo. L’Elenc juvenil estrena per Sant Esteve uns pastorets nous amb lletra de Marià Tubau, Pvre. i música de Mn. Josep Vinyeta, La llum de l’establia.

1933 El dia 25 i 31 de desembre i el dia de Reis, es representa Déu Infant de Ramon Pàmies amb música del mestre Claudi Lozano. El dia de Sant Esteve i el de Cap d’Any, l’Elenc femení de Sant Vicenç de Paül escenifica El Nadal de les pastores.

1934 Després de quatre anys sense representar-se, el Patronat recupera els pastorets de Mn. Fortunet El primer Nadal dels pastors. El dia de Sant Esteve, l’Elenc femení de Sant Vicenç de Paül representa al Patronat El Nadal de les pastores.

1935 El primer Nadal dels pastors torna a escena. Se’n fan quatre actuacions: per Nadal, el dia 29, per Cap d’Any i per Reis.

1936 – 1938 No hi ha pastorets a causa de la Guerra Civil.

1939 Puntualment el Cuadro Escénico de F.E.T. y de la J.O.N.S. dirigit per Pere Teixidor Elíes, representa (amb actrius incloses) el dia de Nadal, al Patronat de la Catequística Los pastorcillos en Belén.

1940 i 1941 La Sección de aficionados y Comisión de espectáculos programa pels dies de Nadal, Cap d’Any i Reis El nacimiento del Salvador o La redención del esclavo.

1942 No hi ha dades exactes però es continuen fent pastorcillos.

1943 El nacimiento del Salvador o La redención del esclavo omple el local els dies 25 i 26 de desembre i l’1, 2 i 6 de gener de 1944. Actuen dues seccions diferents: podríem dir que, uns dies ho fan els veterans, i uns altres dies, els joves.

1944 Falange ha deixat de controlar el panorama teatral i s’ha produït la diversificació dels grups que havia aglutinat des del 1939. L’Elenc del Patronat, que mai ha estat sota la direcció falangista, reprèn l’obra de Mn. Fortunet El primer Nadal dels pastors; per tant, torna a fer pastorets en català. Fins i tot els anuncis publicats a la premsa els presenten com Los Pastorcillos en catalán. Es fan cinc representacions: Nadal, Sant Esteve, 31 de desembre, Cap d’Any i Reis.

1945 El primer Nadal dels pastors es torna a representar els dies 25 i 26 de desembre i 1 i 2 de gener de 1946; però aquest any el relleu ja s’ha produït, els joves són ara els actors absoluts.

1946 Hi ha dos fets que diferencien aquest any dels anteriors. El primer és que l’Elenc titular decideix representar dos pastorets: El primer Nadal dels pastors (Nadal i Sant Esteve) i L’Estel de Natzaret de Ramon Pàmies amb música de Mn. Miquel Ferrer (Cap d’Any, Reis i 12 de gener de 1947). El segon és que en els repartiments de les dues obres, juntament amb els homes, ja hi apareixen actrius interpretant papers com el de Sant Miquel i el de la Verge Maria.

1947 El primer Nadal dels pastors al que s’han afegit dues visions (quadres plàstics): l’Anunciació i la Degollació dels Sants Innocents. Com l’any anterior, l’Elenc titular, a més, interpreta L’Estel de Natzaret els dies 1 i 4 de gener de 1947. Els actors i les actrius, l’orquestra i la direcció coincideixen amb l’altra obra.

1948 El primer Nadal dels pastors es representen per Nadal i Sant Esteve. L’Elenc femení d’Acció Catòlica posa en escena els dies 6 i 9 de gener Les pastores de Nadal de Mn. Francesc Gay amb música de Mn. Damià Torrents.

1949 S’anuncia que aquest any es reformarà El primer Nadal dels pastors donant-li un concepte artístic nou i original, amb característiques d’un gran espectacle per la seva meravellosa i fantàstica presentació. El director és Jaume Viñas i el director musical és Enric Sans. Però la crítica teatral es queixa que no s’ha respectat l’original i que les escenes que s’han suprimit per massa infantils l’autor les havia escrit pensant en la mainada.

Aquest mateix any al Centro “La Salle” de los Jóvenes de Acción Católica de Girona es fan tres representacions (Nadal, Cap d’Any i 8 de gener) d’El primer Nadal dels pastors dirigides per Josep Mª Capella.

1950 El primer Nadal dels pastors es torna a escenificar al Patronat de Figueres amb l’Elenc titular, el juvenil i l’Escolania parroquial els dies de Nadal, Sant Esteve i Reis.

També es torna a representar al Centro “La Salle” de Girona amb la direcció de Josep Mª Capella, els dies 25 de desembre i 1 i 7 de gener de 1950.

1951 El Patronat anuncia les representacions dels dies 25 i 30 de desembre i 1 i 6 de gener de 1952 d’Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús de Josep Maria Folch i Torres. La direcció és d’Antoni Soler. Resulta ser un gran èxit gràcies a la magnífica interpretació i la música d’El primer Nadal dels pastors de Mn. Fortunet.

1952 Es tornen a escenificar, ara sota la direcció de Toni Montal, Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús amb peces musicals de Mn. Fortunet. El director musical, segons el programa, és Narcís Sans. Se’n fan tres representacions: Nadal, Cap d’Any i Reis.

1953 i 1954 Durant aquests dos anys es recuperen els pastorets autòctons de Mn. Fortunet, El primer Nadal dels pastors, pels dies 25 de desembre i 1 i 6 de gener 1955.

1955 En aquesta ocasió es representa L’Estel de Natzaret, que no s’havia representat des del 1947.

1956 i 1957 Els dies de Nadal, Cap d’Any i Reis d’aquests dos anys es torna a representar El primer Nadal dels pastors.

1958 El Patronat estrena els pastorets d’un autor gironí conegut personalment per membres de l’Elenc. Es tracta d’El Pessebre de Mariano Oliver Albertí, una obra original i clàssica a l’hora.

1959 L’Elenc del Patronat, dirigit per Toni Montal, deixa l’entitat i funda l’Agrupació Teatral “Arlequín”, al Casino Menestral. Això implica una forta renovació pel que fa a la gent que interpreta els pastorets. Es fan quatre representacions d’El primer Nadal dels pastors, els dies de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis, dirigides per Josep Xutclà i direcció musical de Joan Falgarona.

1960 i 1961 Es representa El primer Nadal dels pastors, amb direcció d’Antoni Barbany. Joan Falgarona dirigeix l’orquestra.

1962 Es representa l’obra La flor de Nadal de Francesc A. Picas, dirigida per Ramon Saguer.

1963 Es retorna a El primer Nadal dels pastors, amb direcció escènica de Josep Xutclà i direcció musical de Josep Oriol.

1964 – 1968 L’Agrupació Teatral “TESPIS” representen El primer Nadal dels pastors

1965 – 1968 Tespis escenifica Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús.

1969 – 1971 No es fa cap representació de pastorets a Figueres, a causa de la crisis del Patronat de la Catequística i la seva secció teatral.

1972 Es torna a representar El primer Nadal dels pastors amb antics membres de l’Elenc titular i components de l’Agrupació “Arlequín” que amb el seu director Toni Montal han tornat al Patronat de la Catequística.

1973 En el cinquantè aniversari de l’estrena d’El primer Nadal dels pastors, es fan representacions a càrrec de l’Agrupació “Arlequín” i el nou Elenc juvenil del Patronat.

1974 De mica en mica, els actors més joves han anat adquirint més responsabilitats fins arribar a protagonitzar aquest any tots els papers principals, encara que els dirigeix Toni Montal. S’ha produït el segon relleu generacional.

1975 i 1976 El primer Nadal dels pastors és representat pels joves, encara amb el nom d’”Arlequí”. El 1975 els dirigeix Montal, el 1976 no hi figura director.

1977 – 1980 Durant aquests anys, és “Taller de Teatre” l’encarregat de representar El primer Nadal dels pastors, amb direcció col·lectiva.

1981 Es representa El primer Nadal dels pastors a dos local de la ciutat, a càrrec de dues companyies diferents. El relleu a la Junta del Patronat, fa que el grup deixi la Catequística per anar a representar l’obra, els dies 20 de desembre i 1 de gener de 1982, a la Sala Edison. És la primera -i única- vegada que els mateixos pastorets són representats per dos grups teatrals de la mateixa ciutat el mateix any. I és que el Patronat, amb alguns dels membres de l’antic Elenc titular, de nou amb direcció de Toni Montal també posa en escena l’obra de Mn. Fortunet, els dies 25 i 27 de desembre i l’1 i 3 de gener de 1982.

1982 – 1987 El Patronat no deixa de representar El primer Nadal dels pastors cap any.

1988-1990 La Junta del Patronat lloga la sala d’espectacles a un cinema comercial amb el nom de Cinema Park. Aquest pas limita la disponibilitat de l’equipament, tan pels assajos com les representacions. Es manté El primer Nadal dels pastors.

1991 i 1992 La situació viscuda els 3 anys anteriors provoca que el Patronat traslladi -amb el suport de l’Ajuntament- les representacions dels Pastorets al Teatre Municipal “El Jardí”. En aquests dos darrers anys la música no és interpretada en directe, sinó una gravació que es farà servir fins el 1997.

1993 i 1994 S’inicia una nova etapa en l’organització d’El primer Nadal dels pastors. De la producció se’n fa càrrec el Departament de Cultura de l’Ajuntament. En el repartiment de 1993 hi podem llegir noms procedents de diferents grups: del Patronat, de “Taller de Teatre” que els havien representat el 1981, de “Tramunteatre” i de l’Aula Municipal de Teatre. És a dir, hi ha una recuperació per part de la gent que tants anys havia interpretat els pastorets i una aposta de futur per part de tots els que els interpreten per primera vegada. En el 1994 semblen consolidar-se sota l’aixopluc de l’Aula.

1995 El camí iniciat els dos anys anteriors s’estronca per la manca d’entesa amb la Regidoria de Cultura, i el grup d’actors decideix no representar cap obra. Amb aquesta situació el grup de teatre de Sant Llorenç de la Muga ve a Figueres a representar els pastorets de Joan Serrat i Francesc A. Picas, Baldiró i Badoret.

1996 No hi ha pastorets.

1997 Es constitueix l’Associació “Els Pastorets de Figueres”, per tal de donar estabilitat a les futures representacions de l’obra de Mn. Rossend Fortunet. Agrupa aquestes entitats: Ajuntament de Figueres, Casino Menestral Figuerenc, Esbart Dansaire de Figueres de la S.C.Erato, Patronat de la Catequística, Omnium Cultural, Jove Orquestra de Figueres, Orquestra de Cambra de l’Empordà, Coral Gaudeamus, La Funcional Teatre, Hotel París Teatre i Taratteatre. La nova Associació produeix per primera vegada la posta en escena d’El primer Nadal dels pastors, els dies 26 i 28 de desembre i el 4 de gener de 1998.

1998 Aquest any, l’Associació té com a objectiu principal la celebració del 75 Aniversari de l’estrena d’El primer Nadal dels pastors. Per aquest motiu, a més de produir tres representacions dels pastorets (26 i 27 de desembre i 3 de gener de 1999) i recuperar la música en directe gràcies al grup “Empordà Fusió” dirigit per Jaume Cristau, publica el llibre Els pastorets de Figueres, reedita el text original de Mn. Fortunet, edita un CD amb la música i munta una exposició amb material gràfic d’aquests anys.

1999 – 2018 L’Associació continua organitzant i representant El primer Nadal dels pastors al Teatre Municipal El Jardí.

2013 S’edita un nou CD amb tota la part musical, recuperant la partitura i formació orquestral original, sota la direcció de Santi Escura.

2019 Es fa un replanteig de l’espectacle i El primer Nadal dels pastors retorna a l’escenari del Patronat.

2020 La pandèmia del Covid 19 condiciona els preparatius. Davant les prohibicions i tancaments de locals, es replanteja El primer Nadal dels pastors com una mena de “pessebre vivent” a representar al Castell de Sant Ferran.: Els actors estarien en uns punts concrets, representant diferents escenes i és el públic que -amb totes les mesures- anirien passant davant d’ells. Finalment la situació sanitària, va aconsellar suspendre totes les representacions.

2021 – 2022 L’Associació continua organitzant i representant El primer Nadal dels pastors a l’escenari del Patronat.

HISTÒRIA

El Primer Nadal dels Pastors

L’autor

Amb el suport de: