El text de “El Primer Nadal dels Pastiors” va ser escrit fa més de 100 anys, i el català ha evolucionat des de llavors. A continuació hi ha un recull de diferents mots que aparèixen a l’obra i que no formen part del català estàndard habitual. Aquest recull de mots pot ser molt útil per a la mainada o per qüalsevol persona que vulgui entendre millor el text!
Aquest lèxic ha sigut elaborat per Gerard Carrión Masgrau.
A desdir
En gran quantitat.
Abraonar
Llançar-se amb força contra algú o alguna cosa.
Acoblar
Reunir, aplegar.
Acotar
Abaixar el cap fins que la barba toqui el pit.
Acotxar
Abrigar bé algú amb la roba del llit.
Afrentós
Afrontós. Que causa una ofensa greu feta a la cara.
Aital
Aquest, semblant.
Al·legoria
Representació d’una idea per mitjà d’una persona o d’un objecte.
Albirar
Veure de lluny o imaginar com és una cosa.
Amatent
Ràpid i ben disposat a l’hora d’actuar.
Anatema
Excloure del món dels elegits. Condemnació total d’un fet.
Anorrear
Destruir del tot. Reduir al no res.
Ànsia
Sentiment d’inquietud i angoixa.
Ardit
Artifici per aconseguir alguna cosa enganyant a l’altra persona.
Arronsir
Arronsar.
Aterrar
Fer caure a terra.
Aviram
Conjunt dels ocells del corral: galls, gallines, oques…
Balma
Cavitat en una paret rocosa o a sota d’una roca que sobresurt de la mateixa paret.
Barroera
Una feina feta sense cura i que queda mal acabada.
Batlle
Alcalde.
Bordegàs
Noi.
Boscall
Buscall: tros de llenya.
Botavant
Nom amb què es coneixen diferents eines usades respectivament per ferradors, raiers o esclopers.
Bramular
Fer bramuls: el crit del bou; un soroll molt fort, com de tempesta o de la mar embravida.
Braó
Força, vigoria, valor, coratge.
Brida
Juntament amb la regna serveix per governar el cavall o la bèstia de càrrega.
Bruit
Brogit. Successió confusa de sorolls que produeix l’aigua, una multitud de gent…
Bullanga
Avalot. Diversió sorollosa d’un grup de gent.
Cabòria
Reflexionar sobre alguna cosa amb preocupació, sobretot si és sense fonament.
Calitja
Boirina deguda a pols en suspensió.
Carcamal
Persona inútil.
Carena
Línia divisòria entre dos vessants en una serralada o en una muntanya.
Cast
Que s’absté de tot plaer sexual considerat il·lícit.
Catau
Lloc on sol recollir-se o amagar-se algú.
Caula
Salt d’aigua.
Çó
Això
Cofoi
Satisfet i orgullós alhora.
Conca
Territori més o menys enfonsat envoltat de muntanyes.
Conhort
Ànim.
Contrit
Penedit.
Copsar
Atrapar al vol.
Coratjós
Que té fermesa de cor davant de les dificultats.
Corprès
Que té el cor captivat.
Corsecat
Consumit, aclaparat.
Cruenta
Que fa sang.
Cruspir
Menjar amb moltes ganes.
Cugula
Civada borda, una mala herba que es troba a la vora dels camins. Sembrar cugula: escampar el mal.
De filis
De bon humor.
Deler
Passió que es posa en una acció.
Delit
Ànim, força.
Desferra
El que resta d’una cosa destruïda.
Desfici
Forta agitació deguda a algun mal i que provoca una gran intranquil·litat.
Devassall
Devessall. Una gran quantitat.
Embull
Embolic.
Empir
Empiri. El més alt dels cels segons els antics.
Enflairar
Flairar. Olorar.
Ensems
Alhora. Juntament.
Esberlar
Obrir en dues o més parts per trencament del lloc que ofereix menys resistència.
Esbullar
Enredar; despentinar.
Esca del pecat
Es diu del que és molt dolent i indueix els altres a fer el mal.
Esglai
Por causada per la imminència d’un gran perill.
Esmaperdut
Es diu de la persona que ha perdut la facultat de l’orientació; que no sap on va o què es fa.
Esmunyir
Lliscar, passar per un lloc estret.
Espaordir
Espantar.
Esquerdís
Tros que es desprèn d’un cos en esquerdar-se.
Establia
Estable: lloc cobert on s’allotja el bestiar.
Estar de filis
Estar de bon humor.
Estatjar
Donar estada, un lloc on estar.
Estelada
Tots els estels del firmament. Es refereix a una gran quantitat.
Estigma
Senyal d’infàmia, de baixesa moral i de censura pública que no es pot esborrar.
Execrar
Sentir una aversió molt gran envers alguna cosa considerant-la abominable.
Faisó
Manera, estil.
Fal·lera
Desig tan gran d’alguna cosa que no es pot viure sense tenir-la.
Falaguer
Que satisfà i dóna esperança.
Feréstec
Que fa molta por.
Fermar
Lligar l’ase amb una corda a una anella perquè no es pugui escapar.
Ferreny
Fort, robust.
Ferum
Olor forta que fan alguns animals o alguns aliments quan comencen a passar-se.
Fitar
Mirar fixament.
Fleuma
Que és fluix de caràcter i fàcil d’enganyar.
Follet
Mal esperit, imaginat per la superstició popular, més aviat entremaliat que malèfic.
Fondal
Tros de terreny situat entre d’altres més elevats.
Fornal
Forn que utilitzen els ferrers per escalfar les peces de ferro que s’han de treballar.
Frau
Congost. Vall estreta i fonda entre muntanyes.
Fredat
Feredat. Por terrible.
Fregorós
Estrepitós.
Freturós
Es diu del qui té mancança o escassetat del necessari.
Frisança
Neguit del que s’impacienta vivament.
Fruir
Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d’una cosa o per la consecució d’una cosa desitjada.
Funest
Que porta la mort o una gran desgràcia.
Fúria
Divinitat infernal del paganisme amb la missió de turmentar els dolents.
Gaia
Que dóna alegria.
Galifardeu
Home capaç de fer-ne de tot color. En to despectiu es pot utilitzar per assenyalar un noi o un jove.
Gambada
Passa llarga.
Garrofa
Fruit del garrofer. Mentida.
Gata maula
Persona que simula ser tranquil·la i innocent.
Gatzara
Cridòria amb què una colla de gent manifesta la seva alegria.
Gaubança
Viva alegria.
Gorg
Clot profund a la llera d’un corrent d’aigua que s’omple i forma una bassa fonda.
Gosadia
Audàcia.
Gropa
Part posterior de l’esquena d’un quadrúpede. Part de l’animal que queda darrera de la sella on va el genet.
Heresiarca
Autor o cap d’una heretgia.
Infaust
Que no és favorable; que porta una desgràcia.
Infortuni
Desgràcia.
Joliu
Agradable de veure i de sentir per la seva bellesa.
Junyir
Posar el jou.
Laudable
Digne de ser alabat.
Llambregar
Veure d’un sol cop d’ull. Fer mirades ràpides.
Llanut
Ignorant o d’escassa intel·ligència.
Llenç
Es diu així la tela feta de lli o de cànem.
Llossa
Cullera gran per servir el menjar.
Llufa
Penjar la llufa a algú: Fer-ne alguna a algú, abusant de la seva confiança, sense que se n’adoni.
Magí
El cap, com a lloc on hi ha la imaginació.
Majoral
La persona que governa els pastors.
Manegar
Arranjar un assumpte difícil.
Manyac
Persona plàcida i pacient.
Martingala
Trampa, engany.
Melangia
Malenconia. Tristesa vaga i duradora.
Moltó
Mascle de l’ovella.
Munió
Una gran quantitat. Multitud.
Neguit
Inquietud que dóna una gran impaciència.
Occir
Matar.
Pairal
Que és de la família: dels pares o dels avantpassats.
Patriarca
Vell venerable, cap d’una gran nissaga. Títol donat a caps de l’església antiga i actualment de la ortodoxa.
Patxoca
Goig que fa una persona per la seva presència ufanosa, l’exuberància del seu cos, l’elegància del seu vestir, etc.
Pedrer
Part de l’estómac dels ocells on es tritura el gra; algunes espècies s’hi ajuden empassant-se pedretes.
Percudir
Donar un cop, una forta sotragada.
Pregon
Fondo.
Pretori
Lloc on el magistrat romà -el pretor- impartia justícia.
Quiscun
Cadascú.
Rabadà
Ajudant d’un pastor.
Rebull
Moviment desordenat que produeix confusió.
Redimir
Alliberar algú o alguna cosa pagant un preu.
Reprendre
Quan un aliment no és ben rebut per l’estómac.
Retut
Rendit.
Ronsal
Tros de corda que es lliga al coll o al cap de les bèsties de càrrega per menar-les caminant.
Ròssec
Deute que s’arrossega sense pagar durant molt temps.
Ruplert
Reblert. Ben ple i atapeït.
Saragata
Bullícia: agitació amb sorolls confosos que fa una multitud.
Sempitern
Que té una durada infinita.
Senderi
Discerniment. Facultat de distingir amb els sentits i, especialment, amb el pensament.
Senyoril
Senyorívol: de senyor o de persona important.
Seti
Lloc.
Sisanya
Zitzània: Discòrdia posada entre gent que vivien en harmonia. Planta gramínia considerada una mala herba: jull.
Soli
Tron.
Sometent
Organització paramilitar armada d’autoprotecció civil típicament catalana per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Sorge
Mal subjecte.
Sous
Per quins set sous: expressió utilitzada per donar més força a una pregunta.
Tabola
Disvertir-se fent molt soroll.
Tanoca
Babau. Que no té cap malícia; que no es malfia de res.
Tarambana
Persona informal i poc seriosa.
Testa
Cap.
Timba
Partida de cartes on s’hi juguen diners. Casa de joc.
Torb
Vent impetuós propi del Pirineu, que aixeca i arremolina la neu, de manera que la visibilitat disminueix sensiblement. Desordre i confusió en què cadascú va pel seu cantó.
Tralla
El tros de corda que forma part de les xurriaques.
Trascor
Aquesta paraula no és reconeguda actualment en català. Segons el diccionari Alcover-Moll vol dir esglai o disgust molt gran.
Trastocar
Fer tornar boig.
Ventrell
Estómac.
Ver
Veritable.
Verb
Jesús, el Fill de Déu.
Vestigle
Aquesta paraula no és reconeguda actualment en català. Segons el diccionari Alcover-Moll apareixia en alguns diccionaris dels segles XIX i XX, però era copiat del mot castellà “vestiglo” que fa referència a un monstre fantàstic d’aspecte horrible.
Vexar
Mortificar greument algú, sobretot amb abús de poder.
Vincle
Lligam.
Vogar
Moure’s per l’aire o pel cel com si remés.
Xorca
Estèril. Que no produeix. Que no dóna fruit.
Xurriacada
Cop donat amb unes xurriaques: una mena de fuet que s’utilitzava per pegar a les bèsties.
Amb el suport de:
