EL LÈXIC DE PASTORETS

El text de «El Primer Nadal dels Pastiors» va ser escrit fa més de 100 anys, i el català ha evolucionat des de llavors. A continuació hi ha un recull de diferents mots que aparèixen a l’obra i que no formen part del català estàndard habitual. Aquest recull de mots pot ser molt útil per a la mainada o per qüalsevol persona que vulgui entendre millor el text!
Aquest lèxic ha sigut elaborat per Gerard Carrión Masgrau.

En gran quantitat.

Llançar-se amb força contra algú o alguna cosa.

Reunir, aplegar.

Abaixar el cap fins que la barba toqui el pit.

Abrigar bé algú amb la roba del llit.

Afrontós. Que causa una ofensa greu feta a la cara.

Aquest, semblant.

Representació d’una idea per mitjà d’una persona o d’un objecte.

Veure de lluny o imaginar com és una cosa.

Ràpid i ben disposat a l’hora d’actuar.

Excloure del món dels elegits. Condemnació total d’un fet.

Destruir del tot. Reduir al no res.

Sentiment d’inquietud i angoixa.

Artifici per aconseguir alguna cosa enganyant a l’altra persona.

Arronsar.

Fer caure a terra.

Conjunt dels ocells del corral: galls, gallines, oques…

Cavitat en una paret rocosa o a sota d’una roca que sobresurt de la mateixa paret.

Una feina feta sense cura i que queda mal acabada.

Alcalde.

Noi.

Buscall: tros de llenya.

Nom amb què es coneixen diferents eines usades respectivament per ferradors, raiers o esclopers.

Fer bramuls: el crit del bou; un soroll molt fort, com de tempesta o de la mar embravida.

Força, vigoria, valor, coratge.

Juntament amb la regna serveix per governar el cavall o la bèstia de càrrega.

Brogit. Successió confusa de sorolls que produeix l’aigua, una multitud de gent…

Avalot. Diversió sorollosa d’un grup de gent.

Reflexionar sobre alguna cosa amb preocupació, sobretot si és sense fonament.

Boirina deguda a pols en suspensió.

Persona inútil.

Línia divisòria entre dos vessants en una serralada o en una muntanya.

Que s’absté de tot plaer sexual considerat il·lícit.

Lloc on sol recollir-se o amagar-se algú.

Salt d’aigua.

Això

Satisfet i orgullós alhora.

Territori més o menys enfonsat envoltat de muntanyes.

Ànim.

Penedit.

Atrapar al vol.

Que té fermesa de cor davant de les dificultats.

Que té el cor captivat.

Consumit, aclaparat.

Que fa sang.

Menjar amb moltes ganes.

Civada borda, una mala herba que es troba a la vora dels camins. Sembrar cugula: escampar el mal.

De bon humor.

Passió que es posa en una acció.

Ànim, força.

El que resta d’una cosa destruïda.

Forta agitació deguda a algun mal i que provoca una gran intranquil·litat.

Devessall. Una gran quantitat.

Embolic.

Empiri. El més alt dels cels segons els antics.

Flairar. Olorar.

Alhora. Juntament.

Obrir en dues o més parts per trencament del lloc que ofereix menys resistència.

Enredar; despentinar.

Es diu del que és molt dolent i indueix els altres a fer el mal.

Por causada per la imminència d’un gran perill.

Es diu de la persona que ha perdut la facultat de l’orientació; que no sap on va o què es fa.

Lliscar, passar per un lloc estret.

Espantar.

Tros que es desprèn d’un cos en esquerdar-se.

Estable: lloc cobert on s’allotja el bestiar.

Estar de bon humor.

Donar estada, un lloc on estar.

Tots els estels del firmament. Es refereix a una gran quantitat.

Senyal d’infàmia, de baixesa moral i de censura pública que no es pot esborrar.

Sentir una aversió molt gran envers alguna cosa considerant-la abominable.

Manera, estil.

Desig tan gran d’alguna cosa que no es pot viure sense tenir-la.

Que satisfà i dóna esperança.

Que fa molta por.

Lligar l’ase amb una corda a una anella perquè no es pugui escapar.

Fort, robust.

Olor forta que fan alguns animals o alguns aliments quan comencen a passar-se.

Mirar fixament.

Que és fluix de caràcter i fàcil d’enganyar.

Mal esperit, imaginat per la superstició popular, més aviat entremaliat que malèfic.

Tros de terreny situat entre d’altres més elevats.

Forn que utilitzen els ferrers per escalfar les peces de ferro que s’han de treballar.

Congost. Vall estreta i fonda entre muntanyes.

Feredat. Por terrible.

Estrepitós.

Es diu del qui té mancança o escassetat del necessari.

Neguit del que s’impacienta vivament.

Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d’una cosa o per la consecució d’una cosa desitjada.

Que porta la mort o una gran desgràcia.

Divinitat infernal del paganisme amb la missió de turmentar els dolents.

Que dóna alegria.

Home capaç de fer-ne de tot color. En to despectiu es pot utilitzar per assenyalar un noi o un jove.

Passa llarga.

Fruit del garrofer. Mentida.

Persona que simula ser tranquil·la i innocent.

Cridòria amb què una colla de gent manifesta la seva alegria.

Viva alegria.

Clot profund a la llera d’un corrent d’aigua que s’omple i forma una bassa fonda.

Audàcia.

Part posterior de l’esquena d’un quadrúpede. Part de l’animal que queda darrera de la sella on va el genet.

Autor o cap d’una heretgia.

Que no és favorable; que porta una desgràcia.

Desgràcia.

Agradable de veure i de sentir per la seva bellesa.

Posar el jou.

Digne de ser alabat.

Veure d’un sol cop d’ull. Fer mirades ràpides.

Ignorant o d’escassa intel·ligència.

Es diu així la tela feta de lli o de cànem.

Cullera gran per servir el menjar.

Penjar la llufa a algú: Fer-ne alguna a algú, abusant de la seva confiança, sense que se n’adoni.

El cap, com a lloc on hi ha la imaginació.

La persona que governa els pastors.

Arranjar un assumpte difícil.

Persona plàcida i pacient.

Trampa, engany.

Malenconia. Tristesa vaga i duradora.

Mascle de l’ovella.

Una gran quantitat. Multitud.

Inquietud que dóna una gran impaciència.

Matar.

Que és de la família: dels pares o dels avantpassats.

Vell venerable, cap d’una gran nissaga. Títol donat a caps de l’església antiga i actualment de la ortodoxa.

Goig que fa una persona per la seva presència ufanosa, l’exuberància del seu cos, l’elegància del seu vestir, etc.

Part de l’estómac dels ocells on es tritura el gra; algunes espècies s’hi ajuden empassant-se pedretes.

Donar un cop, una forta sotragada.

Fondo.

Lloc on el magistrat romà -el pretor- impartia justícia.

Cadascú.

Ajudant d’un pastor.

Moviment desordenat que produeix confusió.

Alliberar algú o alguna cosa pagant un preu.

Quan un aliment no és ben rebut per l’estómac.

Rendit.

Tros de corda que es lliga al coll o al cap de les bèsties de càrrega per menar-les caminant.

Deute que s’arrossega sense pagar durant molt temps.

Reblert. Ben ple i atapeït.

Bullícia: agitació amb sorolls confosos que fa una multitud.

Que té una durada infinita.

Discerniment. Facultat de distingir amb els sentits i, especialment, amb el pensament.

Senyorívol: de senyor o de persona important.

Lloc.

Zitzània: Discòrdia posada entre gent que vivien en harmonia. Planta gramínia considerada una mala herba: jull.

Tron.

Organització paramilitar armada d’autoprotecció civil típicament catalana per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Mal subjecte.

Per quins set sous: expressió utilitzada per donar més força a una pregunta.

Disvertir-se fent molt soroll.

Babau. Que no té cap malícia; que no es malfia de res.

Persona informal i poc seriosa.

Cap.

Partida de cartes on s’hi juguen diners. Casa de joc.

Vent impetuós propi del Pirineu, que aixeca i arremolina la neu, de manera que la visibilitat disminueix sensiblement. Desordre i confusió en què cadascú va pel seu cantó.

El tros de corda que forma part de les xurriaques.

Aquesta paraula no és reconeguda actualment en català. Segons el diccionari Alcover-Moll vol dir esglai o disgust molt gran.

Fer tornar boig.

Estómac.

Veritable.

Jesús, el Fill de Déu.

Aquesta paraula no és reconeguda actualment en català. Segons el diccionari Alcover-Moll apareixia en alguns diccionaris dels segles XIX i XX, però era copiat del mot castellà «vestiglo» que fa referència a un monstre fantàstic d’aspecte horrible.

Mortificar greument algú, sobretot amb abús de poder.

Lligam.

Moure’s per l’aire o pel cel com si remés.

Estèril. Que no produeix. Que no dóna fruit.

Cop donat amb unes xurriaques: una mena de fuet que s’utilitzava per pegar a les bèsties.